CA | EN

El Nexe de l'estiu ja es pot consultar

14 juliol 2015
Sis nous articles sobre cooperativisme es poden llegir a la revista NEXE, que publica avui el seu número de juliol de 2015.

La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya edita la revista Nexe Quaderns d’Autogestió i Economia Cooperativa, de la qual acaba de publicar el darrer número. corresponent al juliol del 2015.

La revista, accessible a través del web de Nexe en català i castella, i descarregable en PDF, incorpora els següents articles:

Els programes electorals es cooperativitzen. A més de bona salut, el cooperativisme gaudeix també de bona fama. Una prova d’això és la seva presència als programes electorals de la majoria de partits en les darreres eleccions municipals. En aquest estudi, analitzem les propostes referides al cooperativisme de les set formacions polítiques que van obtenir representació a l’Ajuntament de Barcelona i tractem de vincular-les a les deu propostes que va llançar la FCTC en el document titulat “Mesures de foment del cooperativisme”.

Els nutrients de la cadena alimentària cooperativa. Durant els últims anys han arrelat un munt de projectes cooperatius del món de l’alimentació i la restauració que estan aplicant, en més o menys mesura, criteris de proximitat, agricultura ecològica i interès pels col·lectius en risc d’exclusió social. En aquest reportatge, expliquem algunes d’aquestes iniciatives, que van des de cooperatives de treball federades com Sambucus o El Cafè de Mar, passant per cooperatives de serveis com 2147Mans o cooperatives mixtes de treball i consum com Frescoop, fins a arribar a les cooperatives de consum agroecològic com ara Germinal, El Rebost o de noms tan divertits com la Manduca o Més fresques que un enciam.

El balanç social de la XES, vuit anys ensenyant el cor. El balanç social és una eina d’auditoria social impulsada per la Xarxa d’Economia Solidària que permet a les cooperatives i altres empreses i entitats de l’economia social i solidària de mesurar la seva actuació ambiental, social, laboral i professional durant un exercici, marcar-se objectius de millora per a l’exercici següent i difondre a clients, proveïdors i la societat en general la seva responsabilitat social. Aprofitant que es compleixen vuit anys en l’ús d’aquesta eina, analitzem els seus resultats, entrevistem algunes cooperatives que la utilitzen i expliquem els reptes que la XES es planteja per augmentar la seva eficàcia.

Dones i cooperatives: un procés en marxa. Ana Muñoz, de la cooperativa Iacta; Elba Mansilla, de La Ciutat Invisible, i Mireia Gil, d’Azimut 360, enraonen en aquesta taula rodona dinamitzada per la Carme Giménez, de l’Apòstrof, sobre els reptes que tenen les dones cooperativistes. Una de les conclusions de la taula rodona és que el món cooperatiu ofereix més possibilitats de transformar la realitat de les dones, però això no vol dir que no hi tinguin els mateixos problemes que la resta, i alguns dels reptes que apunten són crear altres tipus d'autoritat diferents del patró patriarcal dominant, així com ocupar l'espai públic.

La cooperació escolar, més enllà de l’aprenentatge cooperatiu. Pensar una altra societat implica pensar una altra escola. Per a Fèlix Pardo, l’autor d’aquest article, la cooperació escolar pot ser un factor dinamitzador del canvi social; però per això ha de tenir com a finalitat superar les desigualtats en l’àmbit educatiu, una fita que va més enllà, clarament, de l’aplicació de tècniques d’aprenentatge cooperatiu, com ja fan avui moltes escoles.

“Hi ha cooperatives que fan les coses molt bé, però no saben explicar-les”. Entrevistem Josep Maria Canyelles i Albert Huerta, experts en responsabilitat social empresarial. Per a ells, la responsabilitat social empresarial no és a què dediques els beneficis, sinó com els obtens, i practicar-la constitueix una oportunitat per tenir una empresa millor i que això s’acabi traduint en un retorn. Quan els preguntem si les cooperatives ja porten a l’adn aquesta responsabilitat social, ens responen que, si bé tenen algunes coses guanyades, també és cert que comunicativament els falta encara molt camí per recórrer.

Temàtiques Comunicació Any 2015