Des de l’orgull dels nostres orígens i des de la seguretat que en els nostres valors trobem el futur desitjat per a tothom.
Des d’una certesa de la qual no dubtem. Les cooperatives, construïm un món millor.
Les polaritats són una realitat forçada, sense grisos. També la d’aquelles persones que creuen que el capitalisme és el menys dolent dels sistemes, oblidant que la riquesa d’unes poques persones és la fam de moltes altres que no volen la seva almoina. Volen dignitat. Que per indignes ja estaven les seves crisis, les que anaven eixamplant les diferències. Fins que una de nova, però d’origen sanitari, tot i que no afectava de la mateixa manera a unes i altres i encara es permetia ser classista, ens posava en un punt proper. Per un temps que va ser etern, però ha acabat resultant curt. Suficient, però, per reforçar-nos en què no hi ha res més important que la vida. La vida de les persones i, per extensió, la del planeta.
Creure en la intel·ligència i la força col·lectives ja no és només una creença. És una evidència. Creure en la importància del benestar i la cura. Creure en la proximitat, quan descobrim que fa anys que inventem unes necessitats i ubicant a milers de kilòmetres les que realment ho són. Des de l’energia fins a les matèries i les produccions més elementals. Creure en les dècades d’exemples que ens permeten seguir amb una proposta socioeconòmica capaç de ser innovadora i eficient i a la vegada garant de la justícia social, l’equitat i la inclusió. I ara, més que mai. Amb tanta claredat com tossuderia.
I així anar convertint la famosa resiliència cooperativa. Aquella resiliència associada a l’acte heroic de sobreviure a una nova crisi amb la capacitat d’autoregular-nos i implicar-nos com ningú en els nostres projectes col·lectius quan el vaixell s’enfonsa.
I la convertim en el futur que necessitem. El que necessita la societat.
Perquè per governar-nos democràticament, per empoderar les persones que treballem amb objectius comuns, per millorar, per trobar solucions als nous reptes, per intercooperar, per innovar, per creure en el que fem, per tenir cura de nosaltres i del nostre entorn i per ser eficients, no necessitem ser resilients a més crisis, necessitem més futur.