El 19N reivindiquem les dones que emprenen, especialment les migrades, que impulsen projectes amb valor social i comunitari, i que, malgrat les traves administratives, econòmiques i culturals, creen una altra manera de fer economia: més justa, solidària i sostenible.
Tot i que la participació femenina en els programes d’assessorament a l’emprenedoria és creixent, encara és menor que la dels homes. Les dones que hi accedeixen sovint busquen suport per equilibrar la vida personal i professional o per tirar endavant iniciatives amb un fort component social. La seva presència és especialment significativa en els àmbits dels serveis, l’educació i l’economia social, mentre que en sectors tecnològics o industrials continuen infrarepresentades.
Les principals barreres continuen sent conegudes: dificultats d’accés al finançament, manca de temps per la càrrega familiar, absència de xarxes de suport i models de referència, i una bretxa de confiança alimentada per estereotips persistents. Tot i això, els programes que ofereixen mentoratge personalitzat, ajuts flexibles i espais de trobada entre dones emprenedores demostren que l’acompanyament i la comunitat són claus per transformar aquesta realitat.
Per això cal continuar apostant per polítiques públiques i iniciatives cooperatives que incorporin perspectiva de gènere, facilitin la conciliació, fomentin la presència de dones en tots els sectors i garanteixin un accés real al finançament. Emprendre no ha de ser una cursa d’obstacles, sinó un camí col·lectiu per sostenir la vida i generar oportunitats.