CulturaCoop porta la cultura cooperativa al debat parlamentari sobre drets culturals
Comparteix:
La sectorial de cultura de l'FCTC ha traslladat les seves propostes als grups parlamentaris de Catalunya i al Ministeri de Cultura espanyol en un moment clau per al sector
La Llei de drets culturals de Catalunya es troba ara mateix en fase de ponència i comissió al Parlament: és el moment en què els grups parlamentaris poden modificar el text, introduir esmenes i negociar el seu contingut definitiu. CulturaCoop hi ha volgut ser present, i no només per demanar reconeixement.
Les cooperatives culturals no arribem a aquest debat com un sector que reclama ser inclòs. Hi arribem com a organitzacions que ja practiquem els drets culturals en el nostre funcionament quotidià. La gestió democràtica, la defensa el treball digne o el retorn comunitari per a nosaltres no son només valors escrits en un paper; és la manera com ens organitzem, prenem decisions i distribuïm els recursos.
Dit d'una altra manera: el cooperativisme cultural no és un model de gestió que demana un lloc a la llei. És una pràctica dels drets culturals en si mateixa. I la llei, si vol ser coherent amb el que proclama, hauria de reconèixer-ho. És per això que en les últimes setmanes des de CulturaCoop ens hem reunit amb els grups parlamentaris d'ERC, CUP, Comuns, Junts, PSC i PP. Els hi hem traslladat cinc demandes concretes que parteixen d'aquest argument.
Cinc demandes per a una llei que no deixi fora el cooperativisme cultural
El diagnòstic és compartit: la llei, tal com està redactada, tendeix a pensar la cultura des de l'artista individual i el gran equipament. El cooperativisme cultural hi és invisible.
CulturaCoop demana que el text reconegui explícitament l'economia social i cooperativa com a part del sistema cultural, i que garanteixi la seva representació a la Taula de Participació Cultural que preveu la mateixa llei. Demana també que s'eixampli la definició de cultura per incloure la creació, la programació, la producció i la mediació col·lectives com a subjectes de drets. I reclama instruments concrets per fer viable el model: línies de finançament específiques, convocatòries no excloents, clàusules socials en la contractació pública amb criteris operatius de retorn comunitari i condicions de treball digne, i indicadors per mesurar l'impacte real de les cooperatives culturals al territori.
CulturaCoop al Ministeri de Cultura
En paral·lel, CulturaCoop participa en el desplegament del Plan de Derechos Culturales del Ministeri de Cultura espanyol, concretament en el marc de la Mesura 120, orientada al suport de models culturals d'economia social. L'objectiu ha estat traduir aquesta mesura en mecanismes concrets: un observatori estatal de dades que permeti redefinir estadísticament i administrativament el concepte de cultura; accés efectiu a la contractació pública per a cooperatives i entitats de l'ESS; suport a projectes culturals d'interès general amb criteris d'avaluació clars; finançament d'estructures estatals de coordinació del cooperativisme cultural; reconeixement de la diversitat i la pluralitat lingüística com a component dels drets culturals; i impuls d'estudis específics en la matèria.
Incidència com a pràctica estructural
Aquestes rondes de reunions no són una acció puntual. Formen part d'una aposta de CulturaCoop per fer de la incidència política una pràctica estructural: estar present en els espais on es prenen decisions, amb propostes concretes i amb la legitimitat que dona representar un sector que ja fa cultura d'una altra manera. Una manera que, de fet, ja és exercici de drets culturals.