CulturaCoop presenta les primeres dades del sector a la seva assemblea anual
Comparteix:
El 15 d’octubre de 2026, CulturaCoop ha organitzat la seva tercera assemblea general que, per primera vegada i en consonància amb la defensa de la descentralització cultural, s’ha celebrat a la Fira Mediterrània de Manresa.
Després d’una ronda de presentacions de les cooperatives assistents, l’assemblea ha arrencat amb les intervencions de Laura Arau, coordinadora de CulturaCoop, Raquel Bonell i Eloi Aymerich, membres de la Comissió de Gestió. Han repassat els antecedents de CulturaCoop, des dels seus orígens fins a la consolidació com a sectorial de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, i han incidit en el pla de treball del 2026.
Per a aquest any, CulturaCoop s’havia marcat dos objectius estratègics: enfortir el sector cultural cooperatiu de Catalunya i reforçar CulturaCoop com a actor d’incidència política en l’àmbit cultural. Per assolir-los, s’han dut a terme cinc estratègies d’acció: l’activació de la sectorial per detectar i donar resposta a les necessitats del sector; l’execució d’un estudi per disposar de dades pròpies i poder dimensionar tot el que és i representa la cultura cooperativa; la representació i participació en reunions al Parlament i el Ministeri de Cultura; el foment de l’enxarxament dins i fora del sector cultural; i l’impuls de la comunicació per explicar la sectorial i expandir-ne l’abast.
Amb la radiografia d’enguany com a punt de partida, s’ha presentat el pla de treball del 2027, que dona continuïtat a les línies ja encetades el 2026: l’articulació del sector, la incidència en polítiques culturals, la comunicació, i la cohesió i intercooperació dins la mateixa sectorial.
Presentem els resultats de l’estudi de dades
La gran novetat de l’assemblea ha estat la presentació, a càrrec d’Anna Vicent (La Ciutat Invisibles, SCCL), de les primeres conclusions de l’estudi de dades impulsat per la sectorial. Un estudi que pretén obtenir dades reals del cooperativisme cultural català, tant per dimensionar-lo com per guanyar pes i entitat en processos de participació en polítiques culturals.
Un dels primers passos ha estat acordar una definició pròpia de cultura cooperativa: “tota cooperativa on la seva activitat principal és la generació de pensament, la generació pròpia de continguts, productes o serveis, i la promoció i difusió de la cultura i l’art”. Amb aquesta premissa, s’han identificat un total de 434 cooperatives culturals a Catalunya (juny 2026), de les quals 120 formen part de CulturaCoop. Les dades revelen que, en els últims deu anys, les cooperatives culturals han crescut un 134,6% i que, tot i que la majoria es concentren a Barcelona, s’ha identificat com a mínim una cooperativa cultural en el 10% dels municipis catalans (119 municipis en total).
Per tancar la sessió, les persones assistents s’han dividit en grups de treball per reflexionar i fer propostes al voltant de cinc eixos clau per al futur del cooperativisme cultural: les condicions materials i econòmiques del sector, amb el focus en l’atomització i la precarietat del treball cultural; l’enxarxament i la intercooperació com a eines de creixement; la cultura com a bé públic i com els recursos públics poden enfortir millor el cooperativisme cultural; la cultura transformadora i com fer-la més accessible, diversa i representativa; i la relació entre terra, arrel i cultura, entesa com la participació comunitària i l’arrelament al territori.