La cultura cooperativa, una "fàbrica de sentit" per conquerir la vida digna
Comparteix:
Sota el soroll constant d'un ventilador que amenaçava de silenciar el debat, la Uescoop va acollir el passat 1 de juliol la conversa "Cultura cooperativa, finançament i inversió social". En un context on el model cultural predominant sovint prioritza el benefici mercantil, les cooperatives presenten una alternativa basada en la dignitat laboral, l'impacte comunitari i la sobirania financera. Aquesta no va ser una xerrada sobre xifres buides, sinó sobre com el cooperativisme cultural està passant del paradigma de la supervivència al de la vida digna.
Ni decoració, ni divertiment: la cultura és una trinxera
La Laia Gordi, de la cooperativa Neu al carrer, va obrir el foc amb una definició trencadora: la cultura cooperativa ha de ser una "fàbrica de sentit" i, per tant, necessàriament contracultural. Va ser implacable en diferenciar el nostre model de la "cultura decorativa" —com el quadre d'una habitació d'hotel o la música d'espera telefònica— que només serveix per omplir buits. “La cultura que defensem és un dret humà fonamental que ens ajuda a imaginar com viure millor, i la cooperativa és l'única forma empresarial prou democràtica per permetre que neixi aquesta veu crítica”.
El repte de la identitat i el treball digne
La Laura Arau, coordinadora de CulturaCoop, va recordar que la sectorial va néixer precisament per combatre la solitud i construir una identitat col·lectiva davant la precarietat. "En el cooperativisme, sovint el que és urgent no ens deixa pensar en el que és important", va advertir. Per això, el Decàleg de CulturaCoop posa el treball digne al centre: cal fer pedagogia perquè la societat entengui que un producte cultural cooperatiu pot ser més car perquè no es basa en l'autoexplotació, sinó en salaris que sostenen vides.
A més, es va fer una crida a la descentralització. La cultura no pot ser un privilegi de les grans urbs; el territori és on es defensen millor els drets culturals i on es creen xarxes de resistència més fortes.
De les audiències a les comunitats
La Raquel Bonell, de la cooperativa Quepo i de la de segon grau Som Audiovisual, va aportar una mirada optimista: el cooperativisme no ha de tenir por a competir amb la gran indústria perquè juguem amb un avantatge estratègic: la comunitat. Mentre el mercat busca audiències passives, nosaltres construïm públics implicats des del primer dia. "Fer cultura és fer política i redistribuir el poder de generar relat", va afirmar. Una de les claus del debat va ser la necessitat de finançar no només la producció (fer la pel·lícula o el llibre), sinó la fase d'impacte, que és quan l'obra realment transforma la societat.
Sobirania financera: el crèdit fiscal i la "institució a l'ombra"
El moment més tècnic, però no menys polític, va arribar amb en Daniel Maria, de la Fundació Seira. Es va parlar del crèdit fiscal (incentius basats en l'impost de societats) com una eina per treure diners de l'Estat i reinvertir-los en cultura cooperativa. La proposta és tancar el cercle: que cooperatives amb beneficis inverteixin en la producció cultural d'altres cooperatives, generant una intercooperació real que ens faci menys dependents de les subvencions públiques.
Aquesta independència és vital. La Laia Gordi va alertar sobre la fragilitat de dependre de l'administració, posant l'exemple del País Valencià, on un canvi de govern ha desmantellat l'escena cultural en pocs mesos. Per això, la conclusió va ser unànime: cal construir una "institució a l'ombra", una estructura pròpia, independent i fiable que garanteixi que la nostra fàbrica de sentit no s'aturi mai.
En definitiva, la xerrada va deixar clar que la cultura cooperativa no vol ser "simpàtica", sinó transformadora. Com va cloure l'Eloi Aymerich, moderador de la conversa i membre de la cooperativa Clack, “som hereus d'un vell somni d'autogestió que ara, més que mai, ha de ser el motor d'un futur més lliure”.